Viviana Lorenzo

Fundació DASYC / Programa Juntas+

 

 

El meu nom és Viviana Lorenzo, soc veneçolana i, com ja sabeu, la situació allí és complicada. Vaig arribar a Espanya per buscar noves oportunitats per a mi i els meus dos fills, però en arribar-hi em vaig trobar sense ocupació, sense res que acreditara la meua formació, sense un futur clar i amb el confinament. Tot això em va fer caure en un estat de depressió del qual no veia la manera d’eixir.

Fins que vaig tindre la sort de trobar-me amb fundacions com DASYC i totes les persones que la integren, les quals m’han ajudat moltíssim. 
 

A Veneçuela era tècnica en informàtica i tinc especialització docent. De fet, tinc 8 anys d’experiència dels quals 5 van ser com a coordinadora d’un col•legi. 

Vaig arribar-hi fa dos anys i, malgrat estar formada, no vaig poder trobar treball. Poc després d’arribar va aparéixer el COVID i ens va pillar el confinament.

No poder eixir de casa, no poder convalidar la meua formació sumat al fet de tindre un xiquet molt menut va fer que em resultara molt complicat buscar faena.

 

 

La meua situació a Veneçuela no era precària. Me’n vaig vindre realment per seguretat.

Allà, a causa de la situació que es viu, a les 18.00 de la vesprada et podien robar en el teu propi barri, havies de ficar-te a casa i fins i tot venien a buscar-te.


El problema afegit és que el meu marit no va poder eixir de Veneçuela, i continua sense poder fer-ho per la situació del COVID allà. 

A Veneçuela estan a penes començant les vacunacions i hi ha moltes restriccions encara. En l’àmbit sanitari ara mateix estan fatal. Hi ha problemes amb la llum i amb l’aigua. Ma mare ha de matinar per estar pendent que no li roben l’aigua.

És un drama. Jo intente ajudar-los des d’ací, amb l’ajuda de la meua germana, els enviem per vaixell caixes que tarden dos mesos a arribar-hi.

 

Si tinc possibilitat de comprar una medecina, a vegades li’n compre dues i en guarde una per a ma mare. Li vaig guardant i enviant cosetes. Li he arribat a guardar torró o xocolate. Preferisc guardar-ho i enviar-li-ho que menjar-m’ho.

 

També estic intentant reunir una petita quantitat de diners per aconseguir que el meu marit puga vindre.


Quan vaig decidir vindre era coordinadora en un col·legi a Veneçuela, m’agraden molt els xiquets.

Els donava la part d’informàtica i em van proposar ser coordinadora, i vaig estar 5 anys en aquest càrrec.

Em vaig emportar el meu títol de tècnica en informàtica, però em diuen que he de fer el batxillerat i després un curs d’especialització, però per falta de recursos i pels meus xiquets no he pogut. 

 

És a dir, m’exigeixen que em forme de nou en una cosa en què ja estic formada. Encara així no m’importaria especialitzar-me en una altra cosa en funció del que demana el mercat a Espanya.

aig conéixer DASYC pel Centre Social número 1 d’Alacant, que em telefona cada 3 mesos per veure si necessite alguna cosa i, fins i tot, a vegades m’ajuden de manera econòmica. L’última vegada els vaig plantejar el problema que tenia amb la faena.


Ells em van redirigir a la fundació DASYC. La primera ajuda que vaig tindre amb ells va ser amb les classes de suport per als meus xiquets. 

Els meus fills són la meua “màquina” per a posar-me en marxa en cada dia. Són molt especials i educats.


Amb DASYC tinc formació cada dilluns. Alba m’ha ajudat fins i tot amb els estris escolars dels xiquets i això li ho agraïsc molt. Fins i tot han trobat un professor de valencià per al meu fill major, així com poder inscriure’l en altres activitats d’entreteniment.

 

 

Mai em vaig imaginar l’ajuda que m’han donat amb els xiquets. Quan vaig veure que no podia assumir el cost del material dels xiquets, em vaig recordar que una vegada em van dir que ells m’ajudarien i els vaig telefonar. La resposta va ser immediata. Em van dir “vine” i tenia tot el material del xiquet. El major està encantat amb la seua motxilla dels venjadors.

A través de DASYC vaig fer formació de tallers de monitor, desenvolupament de la infància. Em van ajudar per a estar preparada en la meua cerca d’ocupació. Els dilluns em connecte amb Ana i treballe amb ella realçar la meua autoestima. Sempre troba amb la tecla i encerta amb el que ens està dient.

I a més ho fa de manera totalment voluntària i altruista. És d’admirar.

El treball que faig amb ella m’ha vingut molt bé. He aconseguit augmentar la meua autoestima. Alba també és una de les persones que saps que li escrius i sempre et contesta. 

 

La meua vida ha millorat emotivament. He eixit de la depressió. M’he adonat que com més difícil sembla tot… apareix una persona, un àngel, que et fa veure que tot val la pena.

Ara estic més tranquil•la. Sé que els xiquets a Espanya tindran una educació i un futur. Sé que gràcies fundacions com DASYC i amb els cursos que estic fent tinc un futur.

 
Em sent més positiva. A l’octubre em veig ja sent productiva. 

A veure si al final de l’any pot vindre el meu marit, ja que, encara que ens veiem per vídeo, els xiquets necessiten més que mai son pare. I també espere que puga vindre ma mare.

Em seria  de gran ajuda.En definitiva, ja veig el camí més clar i em sent més còmoda i més tranquil·la.