Sara Martínez

Fundació DASYC / Programa Juntas+

 

 

El meu nom és Sara Martínez i treballe en la Fundació DASYC. Som una fundació que es dedica a oferir suport integral a persones que estan en risc d’exclusió social. Jo m’encarregue de coordinar els projectes d’acció social de l’entitat a València, Castelló i Alacant, i la meua companya Alba Pérez-Adsuar, és la delegada de la fundació en Alacant. 

Dins del Programa Juntas+ ens arriben dones amb un perfil bastant similar i, al contrari del que es creu, no són sempre dones que hagen sigut víctimes de violència de gènere, que tinguen baixa qualificació o problemes d’addicció.

Són persones que en més de 2 o 3 aspectes de la seua vida tenen mancances importants, aquests contextos les han portades al límit i per això estan en risc d’exclusió social. 

 

 

En DASYC la part psicològica és fonamental, però l’ajuda va més enllà. Tan lluny com el cas mateix necessite. Per això, ens agrada parlar d’un procés d’ajuda integral, personalitzat per a cada dona, que pot anar des d’ajuda per a aconseguir faena, aprendre a llegir o millorar el benestar dels fills. 

 

 

Recorde una dona gitana el marit de la qual li va ruixar la cara amb salfumant. En la cultura gitana, quan un familiar està hospitalitzat, és habitual veure desenes de familiars que no se separen del malalt.

Però ella necessitava escapar, així que va haver d’aprofitar el trajecte a una ressonància per a explicar-li tota la veritat a un zelador i demanar l’alta voluntària per no haver de tornar a casa. Després va arribar a nosaltres. 

 

En el seu cas li vam donar molt de suport emocional, però també en altres aspectes: no tenia formació, perquè l’havien treta als 12 anys de l’escola i tampoc tenia experiència laboral. Al seu torn, tenia 3 xiquets a càrrec seu. La vam ajudar fins i tot a fer-se un compte bancari, ja que no tenia res al seu nom. 

Moltes vegades a l’inici del procés ens menteixen sobre la seua situació real, per la por del que diran, por de ser jutjades o per vergonya.

A mesura que vas coneixent-les, t’adones que no tenen res a veure amb el que conten. Escoltem molt les paraules “por” i “jo no puc”, per això, encara que treballem en grup, l’atenció individual és fonamental. 

 

 

Enguany hem rebut una ajuda de Caixa Popular gràcies al seu programa “Ajudes a la Igualtat”. Això ens donarà l’oportunitat de poder continuar sent presencials, ja que, a causa de la pandèmia, ens hem hagut de tornar “en línia”. 

Durant la pandèmia ho vam salvar com vam poder, però després d’alçar-se el confinament, hem hagut de restar molta presencialitat. Moltes vegades ens trobem amb la dificultat que algunes no tenen ni telèfon, si en tenen, potser no tenen dades i si en tenen, probablement no són els prou per a poder tindre una videotelefonada.

Abans treballàvem en espais cedits pels ajuntaments d’Alacant, València i Castelló, però, com que eren sales comunitàries, fins i tot continuen tancades.

Això implica perdre realitat de cadascun dels casos i no poder atendre’ls de la manera pròxima que necessiten. 

 

 

Gràcies a l’ajuda de Caixa Popular ja hem pogut planificar el lloguer d’un espai per poder reprendre presencialment aquestes activitats. 

 

Ens vam assabentar de l’ajuda a través del correu electrònic, perquè som clientes de Caixa Popular. Hi tenim compte per l’atenció tan bona que ens brinden, però, a més, la nostra seu a València està just davant de la seua oficina de Ciril Amorós. 

 

El tracte és meravellós. La primera vegada que hi vam anar a demanar informació sobre assegurança de voluntaris ens va atendre un xic molt simpàtic que tenia més idea sobre les implicacions fiscals d’aquesta mena d’assegurances que nosaltres mateixes.

 

Sempre ens posen moltes facilitats. Per exemple, com a fundació que som, sempre estem gestionant ajudes i subvencions i en aquests processos es necessita un certificat del compte bancari al qual s’ingressarà l’ajuda. És un document amb un encuny, però en tots els bancs et cobren per aquest encuny i et fan anar presencialment a recollir-lo.

En Caixa Popular no. Ni ens cobren ni ens fan anar per ell. 

Així és com vas veient que, quan de veritat la teua entitat bancària et vol donar una mà, la teua faena s’agilita i tot és més senzill.